Category Archives: treballadors

1 de maig, Dia Internacional de les treballadores i treballadors

Des de Baix us convida a totes i tots a la convocatòria de l’1 de maig de la Mesa Cívica pels Drets Socials, Laborals i Polítics  de Girona, al punt de trobada de la Rambla des de les 11 del matí.

DECLARACIÓ DE DES DE BAIX GIRONA PEL 1R DE MAIG

Mesures anticapitalistes per sortir de la crisi

Contra el Pacte Social,  les retallades, acomiadaments i privatitzacions

 Atur, precarietat, desnonaments, baixades de sous, no poder renovar els papers… i el govern de CiU encara ens amenaça cada dia a través dels mitjans de comunicació amb noves retallades al sector públic, sobretot a la sanitat i a l’ensenyament, les dues grans àrees de l’anomenat estat del benestar. Ara davant les mobilitzacions encapçalades pels i les treballadores de la sanitat, com la manifestació del 28 d’abril a Girona, i les d’arreu de Catalunya, i de la imminència de la campanya electoral, han fet la maniobra tàctica tan poc dissimulada d’aturar les retallades fins el juny, és a dir, fins a tenir les mans lliures després de les eleccions municipals.

El govern, amb Mas-Colell, Rigau i Boi Ruiz al capdavant, esmola les estisores i comença a retallar. És a dir, a reduir la inversió de diners públics, mentre apunta que cal augmentar els processos de privatització. Però això no és nou, no és només d’ara. Potser ara és més evident, però és un camí que va encetar amb contundència el Tripartit en les dues darreres legislatures, privatitzant serveis sanitaris (alguns CAPs, determinades funcions complementàries de diagnosi o la concertació de serveis amb hospitals privats mitjançant la XHUP…) fins a destinar el 50% de tot el pressupost sanitari de Catalunya a finançar a una sanitat privada que té per objectiu obtenir beneficis. I el mateix  en l’ensenyament, encara agreujat per la LEC i el seu desplegament normatiu i amb retallades de plantilles (Serveis Educatius, aules d’acollida, tancament de batxillerats nocturns i alguns de diürns, llistes d’espera a les escoles de persones adultes…)

Ara, amb l’argument de la crisi, les retallades es fan molt més evidents. La mort del projecte del nou Trueta –sense rehabilitar l’edifici actual- i la retallada del 10% del seu pressupost es al torn de tarda i reducció del 6% del pressupost farmacèutic- són les primeres manifestacions a la ciutat de Girona, que es reprodueixen arreu de la regió sanitària i del país. O els rumors de 5000 interins/es menys el curs que ve a Catalunya, mentre el 5 d’abril s’ampliaven els concerts amb escoles d’elit i que segreguen per sexes constaten que això és així.

El Pacto Social signat per CCOO i UGT va ser un aval als plans de mutilació de drets I empobriment general dels treballadors/es a canvi de finançament i reconeixement institucional de l’aparell sindical. No  hi ha cap “conquesta sindical” per celebrar. La retalla de les pensiones no era cap mesura “inevitable” sinó l’opció del capital financer. El pacte sobre les pensions és una conculcació/abús als i les que porten tota la vida treballant i un cop de porta als nassos de cinc milions d’aturats/des. És una enorme agressió contra les dones i la joventut treballadora. L’anomenat “pla de xoc” per joves i aturats/des de llarga duració, que es presenta com una “contrapartida” sindical, suposa aprofundir encara més la precarietat, subvencionant generosament amb diners públics els contractes a temps parcial, amb sous  miserables i subjectes a la major flexibilitat en mans de l’empresari.

No és un problema de la crisi: de diners n’hi ha pel que ells decideixen. N’hi ha pels bancs, però no per als i les pensionistes; n’hi ha per subvencionar multinacionals, però no per a les persones immigrades; n’hi ha per concerts, per no per al sector públic. Fins i tot n’hi ha per acabar d’eliminar l’impost de successions per als més rics –una altra feina començada pel Tripartit- o anunciar que es tendirà a rebaixar l’IRPF a les rendes més altes i que es bonificaran les mútues privades per augmentar exponencialment els beneficis de la patronal sanitària. Aprofiten l’argument de la crisi per acabar d’aplicar una política privatitzadora que ve de lluny.
Aquest és el seu camí. Que se’n surtin, depèn de nosaltres, de com ens organitzem. I això afecta tothom: personal educatiu i sanitari i treballadors i treballadores públiques en general, usuàries i usuaris de la sanitat pública, pares i mares, alumnes, treballadors i treballadores que exigim el que ens pertoca… és a dir a totes, a els i les de baix.

La nostra candidatura es posa al servei de totes aquestes lluites i, pel que fa al nostre programa, proposem  un Ajuntament que doni resposta als problemes d’atur, precarietat, pensions baixes, desnonaments… amb totes les competències i mitjans al seu abast: plans d’infraestructures socialment necessàries (com ara les de cura, escoles bressol, habitatge públic…), sense subcontractes i amb personal directe. Quan no tingui les competències ha de potenciar l’autoorganització dels afectats/des, i la solidaritat ciutadana, per encapçalar l’exigència a la institució que pertoqui d’un pla econòmic dels treballadors/es que combati la crisi, per treure els diners d’on són –en lloc d’alimentar-los amb més fons públics- expropiant el sistema bancari. La intervenció municipal dels regidors/es ha d’estar al servei de l’assemblea del poble, han de ser una eina de vehiculació i suport a les reivindicacions.

EXTRACTES DEL PROGRAMA DE DdB GIRONA PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS

Una Girona que combati la crisi i no la faci pagar a les treballadores i treballadors

*L’Ajuntament no gestionarà les retallades (insubmissió) i impulsarà la lluita contra les reformes laborals i combatrà l

*Eradicació de la temporalitat, les subcontractacions, els contractes escombraria o la contractació de falsos/es autònoms/es per estalviar incorporacions a la plantilla de l’Ajuntament.’atur i la precarietat.

*Per un Ajuntament que doni resposta als problemes d’atur, precarietat, pensions baixes, desnonaments… amb totes les competències i mitjans al seu abast: plans d’infraestructures socialment necessàries (com ara les de cura, escoles , habitatge públic…), sense subcontractes i amb personal directe. 

*Quan no tingui les competències ha de potenciar l’autoorganització dels afectats/des, i la solidaritat ciutadana, per encapçalar l’exigència a la institució que pertoqui d’un pla econòmic dels treballadors/es que combati la crisi, per treure els diners d’on són –en lloc d’alimentar-los amb més fons públics- expropiant el sistema bancari.

*L’Ajuntament no gestionarà les retallades (insubmissió) i impulsarà la lluita contra les reformes laborals i combatrà l’atur i la precarietat.

*Clàusula en la contractació de béns o serveis de l’Ajuntament que penalitzi les empreses que utilitzin ETTs, que tinguin un alt nombre de treballadors/es temporals, que hagin acomiadat treballadors/es o que implementin polítiques discriminatòries. Prohibició que s’ubiquin ETTs al municipi.

*L’Ajuntament fomentarà la plena ocupació i les polítiques de repartiment del treball i de la riquesa

Serveis públics de qualitat. No a les privatizacions i remunicipalització.

*Municipalització/remunicipalització de les empreses públiques i serveis privatitzats, aturar el desmantellament dels serveis socials municipals i dotar-los amb plantilles suficients. Municipalització amb gestió directa de tots els serveis socials, inclosos els especialitzats. No al copagament de cap servei social. Posicionament clar contra les privatitzacions i retallades que els governs estan intentant aplicar als serveis públics, i a les plantilles i salaris dels i les seves treballadores.

* En tot els serveis públics, control social i democràtic dels serveis per part de treballadors i treballadores i usuaris/àries i les organitzacions socials.

*Una educació pública de qualitat.

Avançar cap a la supressió dels concerts educatius a la ciutat utilitzant el paper de corresponsabilitat de l’Ajuntament per aconseguir que els diners públics serveixin íntegrament per un ensenyament públic de qualitat. – – Distribució de les matrícules evitant guetos i promovent l’ensenyament postobligatori a tots els barris, incloent-hi les escoles de persones adultes.

– Impulsar l’escola de persones adultes a la ciutat de Girona eliminant les llistes d’espera. Places suficients d’escola bressol gratuïtes, amb gestió directa municipal i integració de les plantilles a la de treballadors/es municipals.

-No al Pacte Nacional d’Educació. No a la LEC. Denúncia dels Plans Educatius d’Entorn perquè encobreixen els desviament de fons i serveis públics a entitats privades.

 

*Una sanitat pública de qualitat.

– Avançar cap a la supressió dels concerts amb la sanitat privada, incorporant els centres i les seves plantilles a la xarxa pública.

– Oposició a la retallada del 10% del pressupost de l’Hospital Josep Trueta.

– Reconeixement ple de la nostra autonomia com a pacients i del dret a decidir sobre els nostres cossos, els tractaments i la mort digna. Implantar la medicina natural i les teràpies alternativesals centres de salut de la ciutat.

– En tot els serveis públics, control social i democràtic dels serveis per part de treballadors i treballadores i usuaris/àries i les organitzacions socials.

 Per una política d’habitatge social i sense desnonaments

 Per una Girona on cap persona sigui il·legal i on tothom tingui els mateixos drets.