Programa

Revoluciona’t, Girona! Programa de Des de Baix per a les eleccions municipals a Girona 2011

Una Girona que combati la crisi i no la faci pagar a les treballadores i treballadors.

Per un Ajuntament que doni resposta als problemes d’atur, precarietat, pensions baixes, desnonaments… amb totes les competències i mitjans al seu abast: plans d’infraestructures socialment necessàries (com ara les de cura, escoles bressol, habitatge públic…), sense subcontractes i amb personal directe. Quan no tingui les competències ha de potenciar l’autoorganització dels afectats/des, i la solidaritat ciutadana, per encapçalar l’exigència a la institució que pertoqui d’un pla econòmic dels treballadors/es que combati la crisi, per treure els diners d’on són –en lloc d’alimentar-los amb més fons públics- expropiant el sistema bancari.

  1. La intervenció municipal dels regidors/es ha d’estar al servei de l’assemblea del poble, han de ser una eina de vehiculació i suport a les reivindicacions. L’Ajuntament no gestionarà les retallades (insubmissió) i impulsarà la lluita contra les reformes laborals i combatrà l’atur i la precarietat.

  2. Prohibició expressa i immediata que cap empresa que estigui treballant per l’Ajuntament pagui sous inferiors als que s’estableixen al Conveni dels i les treballadores municipals, així com que acomiadi cap treballador/a. En cas contrari, reabsorció immediata del servei i del personal a l’Ajuntament. En cas de demandes per acomiadament que guanyi el o la treballadora municipal, ella ha de decidir si vol reincorporar-se o no al lloc de treball (Campanya que la crisi la paguin els rics).

  3. Eradicació de la temporalitat, les subcontractacions, els contractes escombraria (amb fórmules diverses com ara els plans d’ocupació) o la contractació de falsos/es autònoms/es per estalviar incorporacions a la plantilla de l’Ajuntament.

  4. Cap requalificació de terrenys d’empreses que tanquin, al contrari: expropiació immediata dels terrenys per aturar qualsevol maniobra especuladora.

  5. Prohibició dels contractes temporals i les ETT per als grans hotels i grans superfícies. Control i limitació a la resta. L’Ajuntament no col·laborarà amb les ETT: introduirà una clàusula per a les concessions a empreses prohibint fer servir les ETT. Prohibició que s’ubiquin ETTs al municipi (exemple de Sant Vicenç dels Horts).

  6. L’Ajuntament promourà la plena ocupació, tot fomentant la creació de llocs de treball en activitats que siguin respectuoses amb el medi ambient.

  7. Posar en marxa una borsa de treball municipal que gestioni de manera transparent i amb la participació de les organitzacions socials els llocs de treball generats als serveis i empreses municipals (nous llocs, substitució de vacants…), l’ocupació creada pels plans governamentals, així com el resultant de les inversions o projectes públics a la localitat. L’accés i distribució haurà de respectar criteris de justícia en funció de la necessitat social documentada i de rotació entre les persones sense feina. (II Marxa Contra l’Atur).

  8. Introducció d’una clàusula a tots els plecs de contractació de béns o serveis per part de l’Ajuntament que penalitzi les empreses que utilitzin ETTs, que tinguin un alt nombre de treballadors/es temporals, que hagin acomiadat treballadors/es o que implementin polítiques discriminatòries.

  9. L’Ajuntament fomentarà polítiques de repartiment del treball i de la riquesa, per reduir la taxa d’atur i les desigualtats socials.

Serveis públics de qualitat. No a les privatizacions i remunicipalització dels serveis públics

  1. Menjadors socials i albergs suficients. Gestió pública del banc d’aliments, no pas per part d’organitzacions religioses o fundacions privades. L’ajuntament organitzarà la distribució de bosses d’aliments i béns bàsics per a les persones aturades sense prestació o en situacions d’extrema necessitat i posarà els recursos perquè tothom tingui sostre i condicions de vida dignes a Girona.

  2. Quan les persones aturades i sense prestació d’atur o en situació d’extrema necessitat familiar estiguin amenaçades de la suspensió dels servis bàsics d’aigua, electricitat i gas per impagament, l’Ajuntament facilitarà els recursos econòmics que evitin el tall, actuarà per facilitar la moratòria o en darrera instància, garantirà el dret a l’accés a aquests subministraments bàsics. (II Marxa contra l’Atur)

  3. Municipalització/remunicipalització de les empreses públiques i serveis privatitzats, aturar el desmantellament dels serveis socials municipals i dotar-los amb plantilles suficients. Municipalització amb gestió directa de tots els serveis socials, inclosos els especialitzats. No al copagament de cap servei social. Posicionament clar contra les privatitzacions i retallades que els governs estan intentant aplicar als serveis públics, i a les plantilles i salaris dels i les seves treballadores.

  4. Una educació pública de qualitat. Avançar cap a la supressió dels concerts educatius a la ciutat utilitzant el paper de corresponsabilitat de l’Ajuntament per aconseguir que els diners públics serveixin íntegrament per un ensenyament públic de qualitat. Distribució de les matrícules evitant guetos i promovent l’ensenyament postobligatori a tots els barris, incloent-hi les escoles de persones adultes. Impulsar l’escola de persones adultes a la ciutat de Girona eliminant les llistes d’espera. Places suficients d’escola bressol gratuïtes, amb gestió directa municipal i integració de les plantilles a la de treballadors/es municipals. Recuperació de les línies d’ensenyament postobligatori (batxillerat) que han estat tancades o reduïdes, així com les de batxillerat nocturn. No al Pacte Nacional d’Educació, No a la LEC. Denúncia dels Plans Educatius d’Entorn perquè encobreixen els desviament de fons i serveis públics a entitats privades.

  5. Una sanitat pública de qualitat. Avançar cap a la supressió dels concerts amb la sanitat privada, incorporant els centres i les seves plantilles a la xarxa pública. Oposició a la retallada del 10% del pressupost de l’Hospital Josep Trueta, que es tradueix en retallades de personal, suspensió d’intervencions programades al torn de tarda i reducció del 6% del pressupost farmacèutic. Reconeixement ple de la nostra autonomia com a pacients i del dret a decidir sobre els nostres cossos, els tractaments i la mort digna. Implantar la medicina natural i les teràpies alternatives als centres de salut de la ciutat.

  6. Ràdio i TV municipals al servei dels veïns i veïnes i de les lluites que porten a terme els i les treballadores a la ciutat.

  7. Davant de les retallades i l’endeutament, l’Ajuntament no apujarà les taxes municipals per sobre de l’IPC i tindrà en compte que els impostos han de ser progressius i sobre les rendes més altes, i pressionarà la Generalitat i el govern de l’Estat per millorar el finançament.

  8. En tot els serveis públics, control social i democràtic dels serveis per part de treballadors i treballadores i usuaris/àries i les organitzacions socials.

Per una política d’habitatge social i sense desnonaments

Partim de dues premisses: 1.L’habitatge és un dret fonamental i per tant no està subjecte a la llei del mercat ni és una mercaderia susceptible d’especulació. 2. A Girona –i arreu del país- hi ha un parc d’habitatges buits (molts propietat de la banca i les grans immobiliàries) mentre una gran part de la població no pot accedir a una vivenda. Per la qual cosa proposem:

  1. Crear un cens públic de pisos buits a Girona i posar-los immediatament en lloguer social. Prohibició de tapiar vivendes i locals deshabitats.

  2. Aturada immediata de tots els desnonaments amb una moratòria indefinida per causes d’execució hipotecària o causes econòmiques dels i les inquilines pel que fa als habitatges de lloguer.

  3. L’Ajuntament no participarà ni directament ni indirecta –ni, en concret, mitjançant la policia municipal- en cap desallotjament ni desnonament, exigirà la derogació de tota la legislació criminalitzadora de l’okupació i donarà suport a les okupacions d’habitatges o locals buits.

  4. Construir les vivendes necessàries amb protecció oficial. Aturar la venda de pisos de protecció oficial canviant la fórmula pel lloguer o cessió d’ús amb un varem econòmic que estigui relacionat amb el sou de la unitat familiar. Control del preu: el lloguer no pot superar el 20% del sou per unitat familiar.

  5. El manteniment i la rehabilitació de pisos en mal estat s’ha de fer fomentant i creant cooperatives de treball i lligades a cicles formatius per a joves, que així podran inserir-se al mercat laboral.

  6. Reforçar la persecució del mòbbing, incorporant els i les veïnes en aquesta tasca.

  7. Remunicipalitzar el sòl públic mitjançant l’expropiació directa del parc de pisos en propietat de la banca i les grans immobiliàries (la fórmula pot ser un gravamen impositiu equivalent al valor del pis).

  8. Prioritzar entre les urgències socials l’opressió de gènere, tenint en compte les dones que tenen càrregues familiars i no poden treballar i dones que hagin estat sotmeses a violència masclista.

  9. Establir una taxa turística d’1€ per turista i dia que repercuteixi en els operadors turístics. Aquesta bossa impositiva ha de servir per pal·liar la mala qualitat de vida dels residents en zones i/o barris turístics densificats, per crear serveis a la comunitat i serveis socials.

Una Girona respectuosa amb el territori i un urbanisme al servei de la ciutadania.

  1. Bona gestió de l’aigua i dels residus, abaratint-ne els rebuts, carregant amb impostos empreses i hotels -que són els principals consumidors d’aigua a la ciutat.

  2. L’aigua no és un negoci. Reciclatge de l’aigua, retornant-la a la xarxa hidràulica per afectar al mínim el medi ambient. Aprofitament d’aigües pluvials. Evitar el reg per inundació i promoure mesures de reg sostenible. Respectar el màxim possible els curs natural de l’aigua. Posicionament institucional d’oposició als transvassaments (Ebre, Roine, Ter) i interconnexions de conques. En coherència, l’Ajuntament impedirà el pas d’infraestructures d’aquest tipus pel seu terme municipal. Remunicipalització completa d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

  3. Transport públic municipal gratuït amb una xarxa eficient i suficient per reduir l’ús del vehicle privat. Municipalització de la Girocleta i TMG, amb control social per part dels i les treballadores, usuàries i organitzacions socials. Adaptació total de transport públic per a les persones amb dificultats de mobilitat. Exigir la nacionalització dels transports interurbans que, avançant cap a la gratuïtat, ha de ser gratuït immediatament per als i les treballadores aturades, pensionistes i estudiants.

  4. Avançar cap a una ciutat lliure de fum, sobretot al centre urbà i als punts amb més contaminació. Aparcaments dissuasius als accessos a Girona, ben connectats amb la xarxa de transport públic. Promoure vies peatonals i una xarxa interurbana per a bicis i vehicles no motoritzats. Ampliació de la xarxa de Girocleta i construir el 100% dels carrils bici proposats per les entitats (Mou-te en bici). Promoció del carril VAO i impuls de la xarxa ferroviària de trens regionals i de mercaderies –i no del model TAV. Limitar la velocitat dels vehicles, pacificació del trànsit. Implantar els autobusos i tramvies elèctrics.

  5. L’energia tampoc és un negoci. Avançar en la sobirania energètica per reduir la petjada ecològica. Promoure la generació d’energia renovable descentralitzada (solar, eòlica, geotèrmica i biomassa). Generació elèctrica sobretot a partir d’energia solar fotovoltaica. Facilitar la connexió de les petites instal·lacions solars. Insubmissió al sistema de taxes de potència i a les traves i laberints burocràtics del Ministerio (PREFO). Establir un estalvi energètic global de la ciutat del 50% per poder funcionar al 100% amb energies renovables. No contractar energia elèctrica a companyies que no garanteixin el 100% de producció a partir de fonts renovables. Substitució del gasoil de tots els equipaments públics per biomassa local. Substitució progressiva del gas natural dels equipaments, mentrestant que siguin microgeneracions per ajudar a implantar un sistema elèctric distribuït i pràcticament autònom. Instar la nacionalització del sector energètic.

  6. Girona, municipi antinuclear. No a les centrals nuclears ni als cementiris nuclears. Nuclears, ni aquí ni enlloc. Reclamar el tancament urgent de les centrals nuclears. No a la MAT i a les interconnexions elèctriques, ni a Girona ni enlloc. En coherència, l’Ajuntament impedirà la construcció d’aquest tipus d’infraestructures dins del terme municipal de Girona. Exigència de l’aturada i la deconstrucció de la MAT.

  7. Política municipal de residu zero. Reutilització/retorn d’envasos pel sistema de pagar l’envàs i retorn de l’import en retornar-lo. Eliminació de la publicitat comercial. Eliminar progressivament els contenidors generals. Construcció d’un ecoparc públic, planta de reciclatge, d’acord amb aquesta nova política de residus. Derogació de les ordenances repressives sobre la recollida i reutilització dels productes llençats als contenidors o deixalleries. Tancament de la incineradra de Campdorà. Municipalització completa de tots els serveis de neteja i recollida de residus municipals.

  8. Contra una ciutat-botiga i turística, moratòria de la construcció d’hotels, impost municipal progressiu als grans hotels i cadenes hoteleres així com als grans centres comercials i cadenes de botigues multinacionals, incrementant-los l’IAE per reduir-lo al petit comerç.

  9. Apostar per models de producció, distribució i consum d’aliments locals, agroecològics i que respectin el territori. Defensar un model de mercats municipals públics i al marge de la gran distribució comercial, en tant que espais de promoció d’un model de consum de proximitat i a petita escala. Afavorir les cooperadives de consumidors/es i productors/es ecològiques. Girona lliure de trangènics. Terra per a tothom que vulgui cultivar-la, amb el requisit que ho faci de manera ecològica.

  10. Avançar cap a l’objectiu de municipalitzar el sòl. Cap venda més de sòl públic. Plans urbanístics a través dels consells de barri amb representació dels i les veïnes i especialment en totes les requalificacions de terrenys que els afectin.

  11. Implementar una política equilibrada respecte la resta del territori  que redueixi les diferències dins de l’àrea metropolitana i d’aquesta amb la resta, tot coordinant les polítiques tots els ajuntaments.

Per una Girona on cap persona sigui il·legal i on tothom tingui els mateixos drets.

  1. Girona ha de ser una ciutat lliure d’expulsions i s’ha d’oposar a la Llei d’estrangeria i als centres d’internament (CIEs).  L’Ajuntament derogarà les normatives pròpies que criminalitzen la immigració i la pobresa (ordenances cíviques).

  2. Els i les treballadores immigrades són el sector de la classe treballadora més colpejat per l’atur, les retallades socials, els problemes d’habitatge… perquè tenen una doble discriminació: la de classe i la d’origen. Per això s’han de vincular les seves lluites a la resta de lluites de la classe treballadora, socials, laborals, veïnals… 

  3. Pel que fa a les competències específiques pròpies de l’ajuntament en matèria d’immigració, agilitarà tots els tràmits d’arrelament social i facilitarà el reagrupament familiar, l’informe d’habitatge, el padró i en general tots els tràmits per a la regularització de qualsevol persona. Pla d’acollida integral per als i les treballadores immigrades
    nouvingudes per a garantir tots els seus drets i l’accés als serveis públics, que comprengui tota l’àrea metropolitana de Girona –i Salt específicament. L’Ajuntament municipalitzarà tots els serveis d’acollida i ciutadania delegats a entitats privades i religioses.

  4. L’Ajuntament garantirà cursos de català de tots els nivells (inclosa l’alfabetització) públics i gratuïts amb coordinació amb la resta de centres d’ensenyament públics. 

  5. Totes les persones que visquin a Girona accediran amb igualtat de drets a totes les prestacions socials –independentment del seu origen o la seva situació legal- incloent-hi l’accés a la salut, l’educació, les prestacions socials, la vivenda, etc. 

  6. Totes les persones que visquin a Girona tindran garantits tots els drets polítics a l’abast de l’Ajuntament –participació en consells o assemblees de barri o en qualsevol forma d’organització impulsada des del municipi- independentment del seu origen i la seva situació legal. L’Ajuntament exigirà el dret de vot per a totes les persones majors de 16 anys que visquin a la ciutat.

  7. L’Ajuntament perseguirà totes les manifestacions i actituds racistes i xenòfobes a Girona i esdevindrà una plataforma útil tant per a l’autoorganització dels i les treballadores immigrades com per als col·lectius antiracistes i antifeixistes. L’Ajuntament eradicarà qualsevol pràctica racista o xenòfoba de la policia municipal i denunciarà qualsevol acció repressiva contra les persones immigrades.

    DDB també ha de suposar un pol que aglutini demandes que van més enllà d’un eix programàtic municipal. Impulsant i recolzant les lluites que hi hagi pot oferir una línia ideològica, una organització i un eix per construir la unitat de la gent. En aquest sentit les mobilitzacions contra els desnonaments, les retallades, l’atur o contra el feixisme, que és transversal de tota la classe treballadora, poden ser referents a l’hora d’apropar els col·lectius de treballadors i treballadores immigrades, molt sovint aïllats, i possibilita l’ampliació del moviment.

Per una ciutat d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes i sense cap discriminació per opció sexual ni per identitat de gènere.

  1. Com que les dones treballadores són un altre dels sectors més
    colpejats per la pre
    carietat i els sous baixos, especial cura en la seva organització amb els altres treballadors per aconseguir reduir la precarietat i aconseguir un SMI de 1200 euros i l’aplicació de les 35 hores setmanals sense pèrdua de poder adquisitiu dels salaris per als i les treballadors/es de l’administració local i impulsar les mateixes mesures a nivell general.

  2. Prohibir a Girona tota empresa que diferenciï els sous d’homes i dones -denunciant les maneres encobertes de fer-ho, com ara la segregació de categories per sexes- o que discrimini en funció de la identitat de gènere o l’opció sexual. Igual treball, igual salari.

  3. Incrementar les infraestructures públiques de cura que facilitin el repartiment igualitari del treball reproductiu.

  4. Millorar els serveis sanitaris específics com ara els que garanteixen el dret a l’avortament a la xarxa pública.

  5. Millorar els serveis d’atenció a les dones que pateixen violència masclista tot facilitant que puguin garantir la seva independència econòmica amb la consecució d’un lloc de treball i plaça a casa d’acollida.

  6. Contra tot tipus de discriminació a la ciutat per motius d’opció sexual, trencant el monopoli que té la família heteropatriarcal, incorporant els nous models de relació i apostant pels drets individuals de les persones. Estem amb la lluita de lesbianes, gais, transexuals, intersexuals i intergènere.

  7. Eliminació de les dades relatives al sexe de les persones en les inscripcions al padró municipal i a la resta de registres de l’Ajuntament.

  8. Per la despatologització de les identitats transexuals dels manuals i protocols i contra el control i “normalització” dels cossos per part de les institucions sanitàries en el cas de les persones intersexuals.

  9. Prou repressió sobre les treballadores sexuals. Regularització
    immediata. Programes específics de salut.

Per una ciutat amb drets pel jovent.

  1. Potenciar l’autoorganització contra l’atur i la precarietat amb la resta
    de treballadores i treballadors. L’Ajuntament no tindrà treballadors/res sota figures “paralaborals” (becaris/àries en pràctiques, convenis de col·laboració universitat-empresa), serà una condició per a les empreses concessionàries i promourà que desapareguin. Cap treballador/a sense contracte.

  2. Dret als mateixos sous: no a les dobles i triples escales salarials Posicionament de l’Ajuntament en contra i aplicació a la plantilla de l’Ajuntament.

  3. Potenciar mesures perquè puguin completar la seva formació postobligatòria pública.

  4. Habitatges públics que facilitin l’autonomia dels i les joves amb lloguers assequibles.

  5. Abolició de l’ordenança del civisme, que és una ordenança classista, repressora i enfocada cap a una Girona d’aparador i turística i no pas una ciutat viva i per a la gent que hi viu.

  6. Potenciar la disposició i creació d’espais de reunió, participació i creació … autogestionats pel jovent, que possibilitin realment un oci alternatiu i en un horari compatible amb les jornades laborals i/o estudiantils. 

  7. Centres oberts als barris sense externalització, amb plantilla suficient i sense llistes d’espera.

  8. Equipaments esportius suficients, públics, gratuïts i a tota la ciutat. Remunicipalització/municipalització de tots els equipaments esportius, començant pel del Parc del Migdia.

Per una ciutat posicionada per uns Països Catalans sobirans

  1. Que el dret a l’autodeterminació no sigui competència municipal no pot eludir l’obligació de l’Ajuntament de posicionar-se. Per tant, i com van fer en el seu dia altres ajuntaments, cal que el ple de l’Ajuntament proclami la sobirania dels Països Catalans i impulsi un referèndum amb l’objectiu d’assolir una República Catalana que pugui decidir lliurement el vincle que vol tenir amb la resta de pobles ibèrics i d’Europa. 

  2. Tant pel punt anterior, com pel que fa l’estructura de l’estat i el paper que es deixa als Ajuntaments i les limitacions que els imposa, l’Ajuntament de la ciutat rebutja la Constitució Monàrquica de 1978, així com lleis posteriors que limiten les llibertats individuals o col·lectives com ara la Llei de Partits i acompanyarà la lluita per la seva derogació.

Peruna ciutat solidària

  1. Posicionada contra la UE i encapçalant les lluites dels i les seves veïnes contra els plans econòmics i socials que s’imposen a través seu.  Per la sortida de l’Euro.

  2. Posicionada contra l’estat racista d’Israel, trencant immediatament totes les compres de material, mecanismes d’assessorament, etc… amb ell i amb el ferm compromís de mantenir-ne el boicot i exigir la fi del bloqueig a Gaza. Especialment en el cas del Patronat del Call Jueu cal trencar totes les relacions amb els moviments sionistes internacionals i amb l’Estat d’Israel i aturar tota propaganda sionista.

  3. Posicionada contra el pagament dels deutes externs a arreu del món, començant pel propi.

  4. Que no doni cap ajut ni contracti amb multinacionals amb polítiques expansionistes cap a altres països.

  5. Que ajudi solidàriament les lluites antiimperialistes dels pobles.

  6. Que abandoni un model de solidaritat que afavoreix el clientelisme i la burocratització.

Per una gestió pública transparent de la ciutat

  1. L’ajuntament, per a fer una gestió pública al servei dels veïns i veïnes, no pot partir de l’acceptació dels límits jurídics imposats pel règim i d’altres institucions (UE, estat…) que el lliguen des dels nivells pressupostaris als de les competències. Cal per tant que posi tots els mitjans al servei de la gestió que els veïns i les veïnes necessiten, i que allà on no arribi, encapçali la reivindicació davant la institució que pertoqui.

  2. Compromís de lluitar per uns pressupostos municipals suficients, que permetin atendre les necessitats socials del veïns i veïnes. S’han de capgirar les prioritats actuals en l’ús dels diners, defensant mesures que van més enllà de la política municipal, com la nacionalització del sector bancari i la creació d’una banca pública que tingui com a finalitat satisfer les necessitats bàsiques de la població treballadora.

  3. L’única garantia de gestió transparent és la implicació dels i les veïnes, així com els propis treballadors i treballadores de l’Ajuntament, en la gestió municipal.

  4. Potenciar tota la xarxa associativa veïnal i sindical amb espais propis per controlar la gestió a nivell de barri, districte i ciutat amb caràcter vinculant. Només això permetrà dinamitzar la mobilització i la participació en la vida ciutadana. 

  5. Construir òrgans de control de baix a dalt, en lloc de la complexa estructura “participativa” que fomenta la burocràcia i impossibilita la participació real.

  6. Potenciar la participació de les dones i del jovent, amb espais propis, en tots els àmbits veïnals i de control de la política municipal.

  7. Plens de l’ajuntament sempre oberts –i no pas potestat de l’alcalde/sa- i amb possibilitat de proposta i discussió per als veïns i veïnes i les seves organitzacions. Cap més desallotjament de veïns i veïnes que facin reivindicacions al ple. Fora la policia de la sala de plens.

  8. Revisió de les institucions supramunicipals –tipus diputacions, consells comarcals…- en el marc de l’elaboració d’una nova llei democràtica municipal.

  9. Assemblees i/o referèndums vinculants a projectes que afectin de manera transcendental el model de ciutat o dels barris.

  10. Reivindiquem un concepte de seguretat ciutadana que sigui un dret per tothom –inclosos els i les treballadores que es mobilitzen o els i les veïns immigrades- i per tant basat en la cohesió social –més serveis socials i no pas més policia. Dissolució dels antiavalots de la guàrdia urbana i desarmament de tota la policia municipal. Formació en autodefensa de les dones.

  11. Obligació dels càrrecs públics de retre comptes davant l’assemblea general del barri/ciutat per aconseguir la transparència i una lluita real contra la corrupció i la impunita. Instància antifrau sota control de veïns/es i treballadors/es 

  12. Limitació dels càrrecs públics a no més de 2 mandats i amb salaris no superiors al salari públic mitjà de la ciutat (avui de 1.300 euros/mes nets) per als i les regidores amb dedicació exclusiva.

  13. Gestió directa municipal dels centres cívics fins aconseguir que puguin ser autogestionats per les entitats del barri, com espais propis, gratuïts i lliures. Expropiació d’espais buits –no habitatges-per usos socials. 

  14. Garantir l’accés universal i gratuït a la banda ampla d’internet (exemple de guifi.net), prou de protegir els beneficis de les multinacionals de les telecomunicacions. Utilització exclusiva de programari lliure en totes les instal·lacions i serveis municipals. No a la llei Sinde, al cànon digital, i a qualsevol restricció a l’accés lliure i gratuït a la informació i la cultura. Declarar l’SGAE non grat a Girona.

  15. Potenciar els ateneus populars i els mitjans de comunicació alternatius autogestionats pels i les veïnes.

  16. Cultura i oci populars i assequibles. Fer visibles al mapa de Girona els barris durant els actes culturals a la ciutat, aconseguir que totes les ciutadanes i ciutadans puguin gaudir amb igualtat de les prestacions i polítiques públiques, per poder arribar a una relació d’igual a igual entre barris i centre. Impulsar i donar suport a les creacions locals en la producció i exhibició de cultura popular i tradicional amb espectacles atractius per al públic. Crear moviments interdisciplinaris entre les diverses formes de transmissió cultural (teatre, circ, dansa, arts plàstiques, música, imatge…). Crear una xarxa de creació popular que doni cabuda a iniciatives populars per accedir als bucs d’assaig de Mas Abella, la Marfà i les escoles municipals de Música i Art. Oferir des de tots els equipaments culturals una programació diversa i de qualitat, no elitista i que no estigui centrada en els grans esdeveniments i festivals. El finançament de les propostes culturals ha de sortir de la imposició d’un cànon als bancs i caixes que s’han enriquit mitjançant les comissions de les vendes d’entrades i de gestió dels pagaments a les seves entitats. Taxa cultural a les grans empreses.

  17. Descentralització de les programacions de les Fires, ampliant l’oferta lúdica i cultural a tots els barris. Autogestió de l’espai de barraques per part de les entitats. Fora la policia de les Barraques. 

Girona, març de 2011